Comentarios

Pulsa este icono si opinas que la información está fuera de lugar, no tiene rigor o es de nulo interés.
Tu único clic no la borarrá, pero contribuirá a que la sabiduría del grupo pueda funcionar correctamente.

---

1. 

   #1 silmarillion 07 de jun. 2005

   Agrego:
   joo, lo que es tener algo delante de las propias narices y no verlo!!!!
   
   davinchy
   21/02/2004 18:45:49 No es que este muy puesto en el tema, pero no se suponía que Barcelona era la Laie ibérica de los Layetanos?...y que luego Amílcar Barca (si no me equivoco) la rebautizó como Barkeno (de los Barca), que es la Barcino romana? pues eso, saludos.
   
   palas_atenea
   22/02/2004 1:15:50 Hola celtíberos, sobre el origen de Barcelona (ya se que no va con el tema del foro, pero como preguntabais...) os adjunto aquí mismo un texto estraido de una fotocopias de M . Taradell. Siento q esté en catalán, pero es que es muy largo para traducirlo... Creo que la mayoría de cosas se entienden bien, ante cualquier problema de vocabulario preguntar. Contestaré encantada
   
   "BARCINO
   
   De l'actual ciutat de Barcelona, encara que són moltes les teories sobre el seu origen, per superades i antigues no en parlarem: ho farem només de Barcino, ciutat romana.
   Pocs són els textos antics referits a la ciutat. Mela en el segle I dC escrivia: <.... inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo ituxta Iovis montem, Rubricatus in Barcinonis litore, inter Subue et Toboli Maius...»; paria d'una petita població. Plini, cap al 77 dC, quan fa la descripció de la regió, parla de la colònia Barcino, anomenada Faventia, una de les dotze ciutats que cita a la Hispània Citerior. També a 1'Ora Maritima Avié, que escriu en el segle IV dC, parla en plural «... Barcelonum anoena sedes...». Aquest plural fou traduït com «les riques Barcelones» i es pensa en dues seus per a la ciutat. Per Mariner s'ha de traduir"com «als rics de Barcelona». Els noms de Barcino i Laie han portat a (a confusió de dues localitats que, segons les monedes amb la llegenda Barkeno i Laiesken, es volgueren localitzar a Barcelona. La dualitat de noms és un ¡el en la primera etapa romana; així: Cese-Tarraco o Arse-Saguntum. Noms indígenes i noms romans. L'altra llegenda, la de Laiesken, sembla que fa referència als habitants, als laietans, i no cal pensar en 1'existéncia de Laie com a capital.
   Sembla, segons els testimonis arqueològics, que hi havia assentaments indígenes laietans de gran uniformitat en els seus materials.
   Podem pensar, doncs, en una Barcino o Barkeno. Si és certa la seva relació, seria 1'únic topònim documentat en algun dels poblats laietans prop d'un desprès va créixer la colònia.
   E1 nom que porta la colònia de Barcino es un dels ternes més discutits en els darrers anys. La qüestió de: 1'origen de la ciutat no era gaire clara i les inscripcions trobades han proporcionat una sèrie de noms que fan difícil d’entendre les fases en que els títols passaren definitivament a formar part del nom de la colònia de Barcino. Anomenem-la pel seu nom complet, com ens diu una inscripció trobada als antics 70 a la plaça de Sant Miquel en excavar el recinte termal del segle i o començaments del segle II--època de Trajá o Adriá-: Colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Titulació completa i llarga que ha fet pensar que August en el moment de la fundació li va donar un títol múltiple -Faventia Iulia Paterna-, que fa al-lusió a la posició de Barcino en les lluites entre César i Pompeu.
   P. Verrié ha suposat per aquests noms la presencia d'una colònia ,ja existent al peu de Montjuïc, però no pre-augustiana, sinó potser pre-cesariana, a la qual els colons donaren el nom de Faventia; mes tard hi afegiren els de Iulia í Paterna per la seva fidelitat a César. Quan la ciutat necessità canviar d’espai, perquè ja no podia créixer, aquesta nova ciutat es construí al voltant del Mons Taber i incorpora el nom d'Augusta. Recentment I. Rodá ha intentat demostrar a través dels textos epigráfics i de 1'estudi del nom de Iulia Auiusta Faventia Paterna Barcino que es tracta de noms procedents de dos grups, Faventia Iulia procedent del nucli cesarià, i Augusta Paterna atorgat a la ciutat pel fundador de la nova colònia, hipòtesi que ja havia formulat P. Fita quan se'1 consultà arran de 1'aparició de la làpida de C. Coelius Atisi F., que feia referència a la construcció d'unes muralles amb torres i portes i que es trobà a la vessant sud-oest de Montjuïc el 1903.
   
   ainé
   22/02/2004 1:52:45 Para los íberos (Laietans) fue Bàrkeno, para los romanos Barcino.
   
   http://www.celtiberia.net/foroq.asp?idp=243

2. 

   #2 silmarillion 07 de jun. 2005

   Poco más tarde Iltirta, Cesse, Barcino, Tarraco y otras muchas ciudades cuyos topónimos no conocemos, imitan las dracmas de Ampurias. Pero es tras la conquista romana cuando gran parte de los pueblos peninsulares se suman a la emisión de moneda, concentrándose las zonas de acuñación básicamente en dos núcleos: una al nordeste en Cataluña y Valle del Ebro, y otra al sur en el centro de Andalucía. Entre ambas existen territorios donde hay algunas cecas salteadas como en Edetania -arse/Saguntum, kili (?), kelin y más tarde la colonia romana de Valentia-, en Carpetania con sólo Toletum -emisión tardía y esporádica-, y en la rica Contestania, centro cultural y comercial del arte ibérico, amén de boca de todas las importaciones hacia la alta Andalucía, tan solo saiti (Játiva) emite moneda sin que otras ciudades como Ilici o Edeta, Dianum o Lucentum, por ejemplo, se incorporen a la amonedación. Sí acuñan abundantemente los "íberos" de Cataluña primero dracmas de imitación emporitana, como hemos visto, luego bronce en Ilturo, Iltirta, Iltirke, Ausa, Indica, Cesse, Laie, etc., íberos, berones y celtíberos en el valle del Ebro, más proto-vascos y otros pueblos al norte del Ebro en la zona ya pre-pirenaica a los que no podemos adjudicar una etnia precisa. Especialmente abundante es la amonedación entre los berones y celtíberos, hallándose la ceca más occidental de éstos en Clunia, precisamente en "finis Celtiberiae" como nos la sitúa Plinio (3,27). Más allá, en el territorio vacceo, y a pesar de sus diecisiete o veinte ciudades citadas por Plinio y Ptlomeo, nunca hubo cecas.
   
   http://www.ffil.uam.es/reib3/paz.htm
   
   

Hay 2 comentarios.
1