Jules Verne (nascut a Nantes el 8 de febrer de 1828 i mort a Amiens el 24 de març de 1905) va fracassar com autor teatral i compositor, però en canvi va fer-se famós i ric gràcies a novel.les de fantasia desbordant. Llibres per tots coneguts i llegits generació rera generació, com Cinc setmanes en globus, La volta al món en 80 dies, 20.000 llegues de viatge submarí, De la Terra a la Lluna... o tants d’altres títols (65 grans novel.les escrites en els seus 42 anys de vida literària, sota el títol general de ‘Viatges extraordinaris’, a més d’un sens fi d’obres menors), s’han convertit la majoria d’elles en clàssics i han ajudat a l’ésser humà a creure en un futur més prometedor. A més, Verne va exhibir una admirable capacitat per vaticinar descobriments i avanços tecnològics i científics.
En una de les seues novel.les potser menys conegudes, la titulada Héctor Servadac, l’illa de Formentera hi té un protagonisme especial (val a dir que hi ha gent que creu que les referències a Formentera són al llibre El far de la fi del món, possiblement per la coincidència del far del títol amb el far que en realitat hi ha a La Mola, però es tracta d’un error). Una conferència sobre astronomia que va pronunciar l’any 1977 a l’Alianza Francesa el responsable de l’Observatori Astronòmic d’Eivissa i investigador Daniel Escandell, qui va fer una àmplia referència sobre Verne i l’esmentada novel.la, va donar lloc a què un any més tard, en 1978, s’erigís a La Mola un monolit dedicat al genial escriptor francès, amb dues plaques. En la més gran, de bronze, al costat de l’efígie del novel.lista, pot llegir-se: “Los jóvenes de espíritu a Julio Verne en el aniversario de su nacimiento. C. Bonet”. La placa inferior, més petita i feta de coure, diu: “Novelista genial, profeta de la ciencia, eligió este lugar para el desarrollo de su novela “Héctor Servadac”, o viaje a través del mundo solar. En el equinoccio de otoño de MCMLXXVIII se le dedicó este homenaje en La Mola de Formentera, bajo los auspicios del Ayuntamiento de Formentera, Fomento de Turismo de Ibiza y Formentera y la colaboración de los residentes franceses en las islas”.
Aquest qualificatiu de “profeta de la ciència” Verne sempre el va negar. Deia que “tot és una simple coincidència, jo no he inventat res...” El que sí va fer fou deixar molts de misteris, tant a l’entorn de la seua vida com en distints aspectes de les seues obres. Només per esmentar un exemple, el llinatge del protagonista de la novel.la que ens ocupa, Servadac, llegit a l’inrevés significa ‘Cadavres’, cadàvers. Altres autors han parlat d’ell donant per suposat que coneixia les ocultes doctrines dels masons, rosa-creus, alquimistes i que, fins i tot, hauria pogut pertànyer a alguna de les societats o germandats secretes, esotèriques o iniciàtiques del segle XIX.
El que sí sabem del cert és que Jules Verne, entre 1857 i 1884, en un total de 27 anys, va realitzar deu grans creuers i un sens fi de viatges més petits, navegant pràcticament per tots els mars del món. Potser en venjança o rescabalament de la prohibició que en la seua infància li imposà son pare: Verne, des de petit, volia ser mariner, però el seu progenitor, un advocat de la burgesia francesa, li ho va impedir.
A bord del ‘San Michel III’, un soberbi veler de dos pals, motor de cent cavalls i tres metres d’eslora (abans havia tingut dos vaixells més amb el mateix nom, els ‘San Michel I i II’, posat en honor del seu únic fill, Michel), Verne va fer llargs creuers per la Mediterrània, entre els anys 1877 i 1884. Sistemàticament, deixava de treballar en juliol i aprofitava tots els mesos de l’estiu, fins octubre, per navegar. En el decurs d’almenys un (o més d’un) d’aquests viatges, hi ha constància certa que va conèixer les illes Pitiüses, sobretot Formentera. I, a més d’aprofitar la seua estada per recopilar dades en les quals basar Héctor Servadac o d’altres futures novel.les, Verne es va trobar aquí (i també a l’illa de Mallorca) i va compartir passeigs i converses amb un altre personatge molt més conegut entre nosaltres: l’Arxiduc Lluís Salvador (de qui, per cert, era un bon amic), que en aquells mateixos anys es dedicava també a recórrer la Mediterrània i, en els dos volums de Les antigues Pitiüses, ens deixà una valuosa i reconeguda aportació a la nostra cultura.
Quant a Héctor Servadac, no és un llibre que pugui comentar-se en unes poques línies. El protagonista, un capità de la marina, i altres personatges complementaris, es troben un bon dia viatjant per l’espai exterior en el que creuen és un tros de la Terra, després de la col.lisió d’un cometa amb el nostre planeta. Però aviat descobreixen que allà on estan és damunt del propi cometa, que de pas se n’ha emportat amb ell fragments terrestres, entre els quals s’hi troba l’illa de Formentera. Un científic que estava a La Mola observant l’arribada del cometa és l’única persona que pot informar Servadac i la resta d’intrèpids navegants espaials de tot el que ha passat. Un viatge apassionant que cap pitiús hauria de desconèixer.